Ens han deixat el matí per nosaltres
I, de sobte, el núvol ha plorat de cop.
Si, ha deixat caure tot el pes que aguantava.
Com nosaltres, quan portem a sobre alguna cosa.
Estic ara, enmig de la verdor,
Un altre cop, escoltant, com ocellets canten
I, a la vegada, recordant, tot passeig que faig al teu costat.
Desordre de la meva ànima que et porta la marea mar endins.
Marea són aquells que em rodegen i em passen els dits pels cabells fins.
Témer s'ha de témer a perdre's sota el forat de l'oblit
Estima s'ha de tenir als cubs que em rodegen tan a prop que els tocaria amb els dits
Els mateixos dits que toquen la meva cabellera
Els mateixos que coneixen de l'oblit...
Porta'm sota la pell i els ossos, l'ànima ficada ben endins
Escrit per Figura Oculta S i ZzzA
Comentarios
Publicar un comentario